la convergència tecnològica i els mitjans

General

la convergència tecnològica i els mitjans

by Alex, desembre, 12 2009

La convergència tecnològica és un concepte encara per contrastar. És cert que ja comptem amb aparells que estan fent realitat aquesta convergència, com per exemple les vido-consoles d’última generació com la Pslay Station 3 de Sony enla que convergeixen diversos formats com la visualització de pel·lícules, la reproducció de música, la visualització d’imatges, l’accés a Internet o la televisió a la carta entre d’altres. Aquesta convergència també es produeix directament a la xarxa independentment del mitjà amb el que s’hi accedeixi, disposant d’un gran nombre de recursos tradicionals en un mateix mitjà. Televisió a la carta o en directe, emissions de radio en directe o a la carta mitjançant podcast o diarisdigitals també entre molts d’altres recursos. En qualsevol dels casos, el que sí que comporta aquest fet, és el canvi de rol del receptor, passant a ser part activa dels continguts i participant, tant en la tria del mitjà com en els continguts del mateix.Una conseqüència d’aquest augment de l’oferta sumat a la convergència en un entorn, és la fragmentació del públics. Ja no parlem d’un mitjà massificat i pràcticament únic on la gent s’hi veu abocada de forma massiva com passava amb la radio als anys trenta. Potser aquesta fragmentació, pràcticament nul·la en aquells anys, faria que esdeveniments com els succeïts a l’octubre de 1938 amb l’emissió d’un relat de ficció que simulava la invasió de la terra per part d’éssersextraterrestres i que va moure una immensa massa de població dels EEUU, fos més complicat de succeir. Tot i això, tal com es descriu en altres mòduls de l’assignatura, el fet de triar no implica necessàriament una fragmentació doncs sila tria es fa massivament en un mateix sentit ens podem trobar amb una massificació encara major.Un exemple de massificació d’un mitjà malgrat la diversitat d’oferta i la possibilitat d’elecció dels receptors, és el que va tenir lloc a mitjans d’octubre d’aquest mateix any quan suposadament, un nen sobrevolava Colorado dins d’un globus d’hèli . Aquesta notícia va generar milers de missatges i un seguiment massiu mitjançant canals d’actualitat immediata com Twitter tot i que, com en el cas de la invasió des de mart, també va ser un muntatge de ficció.Tornant al fet de la fragmentació que produeix aquesta varietat en la oferta, el que sí que obliga és a que el receptor hi prengui part i, per tant, prengui una posició activa. És en aquest punt on s’està produint una especialització del consum doncs el consumidor pot triar el que vol i quan ho vol, de manera que, al contrari dels mitjans tradicionals passius, l’emissor perd part de la força que tenia i la manera d’influir o condicionar a l’espectador es transforma. Alguns exemples els trobem amb el canvi que està experimentant actualment el món de la publicitat. Cada cop resulta menys rentable pagar per un anunci a la televisió o una falca radiofònica que s’emet interrompent un programa en concret. L’usuari ja no necessita esperar que li ofereixin el que vol sinó que te al seu abast els mitjans per anar-ho a buscari triar quan ho vol anar a buscar.Ens trobem doncs, en un moment en que, tal com diuen Aranda i Pujol en referència al cinema, potser és el moment de considerar al públic alguna cosa més que un subjecte passiu sense criteri o sense fonaments crítics. Entorns com les xarxes socials als que Internet els ha donat la força de propagar-se a tot arreu i a qualsevol hora, fan créixer aquestes comunitats, ja existents, al voltant de certs productes o esdeveniments, generant corrents d’opinió, generats pels usuaris que passen a ser emissors i receptors a l’hora, sovint més influents que els que provenen dels propis mitjans. Exemples en aquest sentit els trobem en xarxes socials com Facebook, en pàgines de continguts socialitzats com Meneame o senzillament en blogs personals d’opinió influents a tots els nivells, com per exemple el Blog d’Enrique Dans.Així doncs, si agaféssim un dels últims estudis sectorials anomenat “La dieta mediàtica i cultural dels joves” trobem que, el que ara per ara és l’espai de convergència tecnològica, Internet, guanya lloc respecte als mitjans tradicionals toti que encara es troba molt lluny d’aquests. Aquest fet, se suma a les dades de creixement constant de les xarxes socials i les comunitats en línia i, per tant, potencia el creixement d’aquestes xarxes d’opinió mentre que treu pes a lapossibilitat d’usar els mitjans de comunicació de masses com a eines influents als que se’ls atribueix una capacitat d’influència i de condicionament de l’individuu considerable, com als exemples sobre els estudis de l’impacte que tenen certs continguts.

Alex

Related Posts

0 Comment

Leave a Reply

Cancel·la les respostes